torrent de colobrers
Situació:
Descripció:
- Sabadell Nord
- Longitud: 9 km
- Temporització: 6h
- Dia previst: 17 de maig de 2014
- Hora prevista: 9:00 a l'estació de Rubí
Descripció:
- Començant des de el Pont de la Salut a Sabadell, agafem la pista que voreja el Ripoll, tot gaudint de tota la fauna que s’aplega a les seves ribes en aquesta època del any. A l’alçada de Sant Vicenç de Jonqueres, tornem a travessar el riu per una passarel•la per fer un tros per una zona urbanitzada. Arribats a Can Pagés allà agafem a la dreta el sender del Torrent de Colobrers. Un espai per gaudir del paisatge i de la natura. Sortim i rodegem el petit aeroport de Can Moragues per agafar la pista de tornada al punt de partida.
Diari de la primera excursió
En primer lloc, van assistir quatre persones en la ruta a Sabadell. Com s'havia previst, vam quedar a les nou del matí a l'estació dels ferrocarrils catalans. Tres quarts d’hora després estàvem situats en l’inici de la nostra excursió. El temps se'ns presentava favorable. Amb una mica de núvols que no van interferir en l’experiència.
En vista i en boca de tothom ens vam quedar sorpresos al veure que en una hora ja havíem recorregut tres quilòmetres. Per suposat, el tram no va ser un repte ni molt menys. Va ser fantàstic, era com si estiguéssim en la frontera que divideix la civilització de la naturalesa. La veritat ens cauria després. Cada cop que ens endinsàvem més fins al punt que estàvem rodejats completament d'arbres i d’humitat primaveral. Tant bella com forta. Vam notar com la pendent havia augmentat i el ritme va afluixar. Finalment va arribar al més alt i nord que estaríem. Dos terços del camí travessàvem per un gran camp.
Marcaven les 12:45 i el peus els notàvem una mica esgotats. Cadascun amb una sola samarreta per el sufocant calor del migdia i les cantimplores casi sense aigua. L’últim tram era lleuger però sabent els arguments que teníem en contra ens ho vam prendre seriosament. En conclusió, quan vam acabar l’excursió, ho vam aplaudir. (Sabent que ens quedava mitja hora per anar a la Renfe. Al finalitzar la tornada a l’estació de Rubí. Els que estàvem vam fer una petita reflexió del que havíem viscut, els llocs que havíem explorat i ens vam fer la pregunta de si valia la pena repetir-ho...
En vista i en boca de tothom ens vam quedar sorpresos al veure que en una hora ja havíem recorregut tres quilòmetres. Per suposat, el tram no va ser un repte ni molt menys. Va ser fantàstic, era com si estiguéssim en la frontera que divideix la civilització de la naturalesa. La veritat ens cauria després. Cada cop que ens endinsàvem més fins al punt que estàvem rodejats completament d'arbres i d’humitat primaveral. Tant bella com forta. Vam notar com la pendent havia augmentat i el ritme va afluixar. Finalment va arribar al més alt i nord que estaríem. Dos terços del camí travessàvem per un gran camp.
Marcaven les 12:45 i el peus els notàvem una mica esgotats. Cadascun amb una sola samarreta per el sufocant calor del migdia i les cantimplores casi sense aigua. L’últim tram era lleuger però sabent els arguments que teníem en contra ens ho vam prendre seriosament. En conclusió, quan vam acabar l’excursió, ho vam aplaudir. (Sabent que ens quedava mitja hora per anar a la Renfe. Al finalitzar la tornada a l’estació de Rubí. Els que estàvem vam fer una petita reflexió del que havíem viscut, els llocs que havíem explorat i ens vam fer la pregunta de si valia la pena repetir-ho...